Aprovechando que entra el verano...homenaje a la terreta

Allà on el món s’explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu, 
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.  
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi. 
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort. 

Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls, 
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.

Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anis. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida 
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..

Letra del grupo ZOO